MUSICAL: SOMIANT UN SEGLE

PER VEURE EL MUSICAL  
PER VEURE MÉS FOTOS

BALLS DE SALÓ 4ESO 2013-2014

 

Durant el segon trimestre els alumnes de 4art d'ESO van  conèixer el txatxatxà. Una modalitat llatina dels balls de saló. Mireu aquest vídeo i veure-ho com de bé ens ho vam passar a l'àrea d'educació física.

SANT JORDI 2013-2014

PER VEURE MÉS FOTOS

LA MODA I ELS DRETS LABORALS

Aquesta setmana passada hem celebrat el dia 1 de maig, el dia del treballador, es remonta a l’any 1886 a la ciutat de Chicago. Eren temps convulsos, temps de reivindicacions de drets socials i de poca receptivitat per part de la classe poderosa. Conceptes com la seguretat i la higiene en el treball, el dret a la vaga o la representació sindical eren, en general, percebuts com una amenaça sistèmica per la classe empresarial.

En aquest context, es produiren a Chicago una sèrie de movilitzacions al carrer per demanar la jornada laboral de 8 hores diàries. La reivindicació consistia en demanar 8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores d’oci. Durant les manifestacions va haver-hi molts incidents i, fins i tot, va haver-hi una explosió d’una bomba de dinamita. La resposta de la policia va ser obrir foc real contra els manifestants i tot plegat va acabar malauradament en una tragèdia amb nombroses persones ferides i amb diversos morts. Tot i que mai es va poder provar qui havia llançat la bomba, es va agafar uns quants caps de turc d’entre els líders sindicals i se’ls va sotmetre a un judici populista,  molt mediàtic i amb un jurat totalment esbiaixat que els va acabar declarant culpables.

El moviment obrer internacional, al cap dels anys, va concensuar establir el primer de maig com a dia internacional del treballador, commemmorant així aquells tristos dies de maig a Chicago. Avui en dia, l’1 de maig és festiu en la majoria de països desenvolupats i es fa servir per sindicats i representants de treballadors per a reivindicar els drets de la classe obrera. Com a curiositat, dir-vos que als Estats Units, precisament l’indret on es produiren els fets històrics, l’1 de maig no és dia festiu.

En altres països com Marroc, Hondures, Romania, Xina o Bangla Desh, el treball és molt precari i molts empresaris vulneren els drets dels treballadors.

Ara fa un any es va enfonsar l'edifici del taller tèxtil Rana Plaza de Bangla Desh. Més de 1.500 persones hi van morir. La fàbrica "low cost" de les grans marques occidentals, a examen.  
PER VEURE VÍDEO:

http://www.tv3.cat/videos/5054753/La-nostra-fabrica-low-cost

Ana Ruiz 2ESO C

Ara fa un any, a Bangladesh hi va haver un ensorrament d’una fàbrica tèxtil, el Rana Plaza, a on van morir milers de treballadors. Algunes de les multinacionals de països rics, com Bennetton, Carrefour entre d'altres, compraven roba en aquest fàbrica i penso que tenen una part de responsabilitat en l'accident. L'amo del Rana Plaza va dir'ls-hi als treballadors, quan aquests es van queixar de les esquerdes que hi havia a l'edifici, que ja hi anirien uns arquitectes per mirar l'estat de l’edifici, però en realitat els que hi van anar van ser uns amics de l'amo. L'endemà de les protestes es va ensorrar l'edifici amb el resultat de milers de morts.

Sembla ser, que tot i la catàstrofe, a l'actualitat han canviat ben poques coses i els treballadors de la indústria del tèxtil segueixen treballant en les mateixes condicions. 

Les condicions dels treballadors eren molt dolentes: treballaven al terra, sense espai, 12 hores diàries, cobrant 60 euros al mes.  

Les víctimes volen justícia.

Una possible solució podria ser que les empreses tèxtils d'aquests països respectessin i milloressin els drets i les condicions laborals dels treballadors i que els edificis passessin inspeccions tècniques per comprovar el seu estat i eliminar els riscos d'enfonsaments.