Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEMES D'INTERÈS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEMES D'INTERÈS. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de juny del 2014

KÍLIAN JORNET

ELISABET SAGARRA 2ESOC
En aquest article us parlaré sobre l’esportista Kílian Jornet. Va néixer al 27 d’octubre de 1987, a Sabadell (Vallès Occidental). És conegut per ser corredor i esquiador de muntanya. La muntanya i la natura formen part d’ell des de que va néixer. Va créixer en un refugi de muntanya a 2.000 metres (Cap del Rec, a la Cerdanya) on sempre va practicar esports de muntanya i de neu amb la seva família. Sense adonar-se’n, va apendre a gaudir fent esport. Avui dia el seu objectiu principal és seguir passant el temps a la muntanya, competint amb amics o sol.
Aquí teniu alguns de les seves curses més destacades:

L’any 2000
Va participar per primera vegada en la cursa de la Molina de la Copa espanyola.

2008. Rècord Mundial en la UTMB

Amb 20 anys va guanyar la UTMB: una cursa de 170 km que va córrer en 20h

2010. Récord de velocitat al Kilimanjaro

Va coronar el sostre d'Àfrica (5900m): 37 km recorreguts en 5h 23min.

2013. Projecte Summits of my life

Un somni complert: l'ascens i descens del Cerví i el Montblanc


Jo crec que és un corredor i esquiador de muntanya excel·lent perquè ha guanyat moltes de les curses que ha fet.

Si voleu visitar la seva web:


dilluns, 5 de maig del 2014

LA MODA I ELS DRETS LABORALS

Aquesta setmana passada hem celebrat el dia 1 de maig, el dia del treballador, es remonta a l’any 1886 a la ciutat de Chicago. Eren temps convulsos, temps de reivindicacions de drets socials i de poca receptivitat per part de la classe poderosa. Conceptes com la seguretat i la higiene en el treball, el dret a la vaga o la representació sindical eren, en general, percebuts com una amenaça sistèmica per la classe empresarial.
En aquest context, es produiren a Chicago una sèrie de movilitzacions al carrer per demanar la jornada laboral de 8 hores diàries. La reivindicació consistia en demanar 8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores d’oci. Durant les manifestacions va haver-hi molts incidents i, fins i tot, va haver-hi una explosió d’una bomba de dinamita. La resposta de la policia va ser obrir foc real contra els manifestants i tot plegat va acabar malauradament en una tragèdia amb nombroses persones ferides i amb diversos morts. Tot i que mai es va poder provar qui havia llançat la bomba, es va agafar uns quants caps de turc d’entre els líders sindicals i se’ls va sotmetre a un judici populista,  molt mediàtic i amb un jurat totalment esbiaixat que els va acabar declarant culpables.

El moviment obrer internacional, al cap dels anys, va concensuar establir el primer de maig com a dia internacional del treballador, commemmorant així aquells tristos dies de maig a Chicago. Avui en dia, l’1 de maig és festiu en la majoria de països desenvolupats i es fa servir per sindicats i representants de treballadors per a reivindicar els drets de la classe obrera. Com a curiositat, dir-vos que als Estats Units, precisament l’indret on es produiren els fets històrics, l’1 de maig no és dia festiu.
En altres països com Marroc, Hondures, Romania, Xina o Bangla Desh, el treball és molt precari i molts empresaris vulneren els drets dels treballadors.
Ara fa un any es va enfonsar l'edifici del taller tèxtil Rana Plaza de Bangla Desh. Més de 1.500 persones hi van morir. La fàbrica "low cost" de les grans marques occidentals, a examen.  
PER VEURE VÍDEO:
http://www.tv3.cat/videos/5054753/La-nostra-fabrica-low-cost

Ana Ruiz 2ESO C
Ara fa un any, a Bangladesh hi va haver un ensorrament d’una fàbrica tèxtil, el Rana Plaza, a on van morir milers de treballadors. Algunes de les multinacionals de països rics, com Bennetton, Carrefour entre d'altres, compraven roba en aquest fàbrica i penso que tenen una part de responsabilitat en l'accident. L'amo del Rana Plaza va dir'ls-hi als treballadors, quan aquests es van queixar de les esquerdes que hi havia a l'edifici, que ja hi anirien uns arquitectes per mirar l'estat de l’edifici, però en realitat els que hi van anar van ser uns amics de l'amo. L'endemà de les protestes es va ensorrar l'edifici amb el resultat de milers de morts.
Sembla ser, que tot i la catàstrofe, a l'actualitat han canviat ben poques coses i els treballadors de la indústria del tèxtil segueixen treballant en les mateixes condicions. 
Les condicions dels treballadors eren molt dolentes: treballaven al terra, sense espai, 12 hores diàries, cobrant 60 euros al mes.  
Les víctimes volen justícia.
Una possible solució podria ser que les empreses tèxtils d'aquests països respectessin i milloressin els drets i les condicions laborals dels treballadors i que els edificis passessin inspeccions tècniques per comprovar el seu estat i eliminar els riscos d'enfonsaments.


dimarts, 29 d’abril del 2014

“LA INTELIGENCIA ES NUESTRO MAYOR RECURSO”


Elisabet Sagarra 2n C

José Antonio Marina és un home que s'ha dedicat molts anys a investigar sobre la intel·ligència i els mecanismes de la creativitat humana. A ell li sembla que la intel·ligència pràctica és superior a la teòrica, perquè és capaç de pensar possibilitats i després realitzar-les. L'autor del vídeo s'ha embarcat en múltiples projectes educatius, socials i empresarials. Va ser el nét del filòsof, Juan Marina Muñoz. En José Antonio Marina va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid.
En el vídeo es parla sobre la intel·ligència, amb un exemple:
Un noi que treia molt bones notes, en arribar a 2n de Batxillerat va adonar-se que estava perdent el temps i que la diversió estava al carrer. Era el “jefe” d’una “pandilla” d’un poble i controlava els amics que anaven amb ells perquè eren una mica “tontos”. Va deixar els estudis i als 21 anys estava a la presó. Segons ell aquell noi era intel·ligent en teoria però “tonto” en resoldre problemes a la vida quotidiana.
Penso que té tota la raó perquè de què serveix estudiar si després no saps aplicar aquesta informació.

 
ROGER PIZA 2ESOC
 
Vam veure un vídeo d’uns 4 minuts on Josep Antoni Marina parla sobre la inteligència. Segons ell, la intel·ligència és un gran recurs que tenim tots (és el recurs que ens permetria resoldre els problemes del dia a dia), no només els problemes de l’escola si no que també els problemes de fora al “carrer”.
En el món hi ha molta gent intel·ligent però tothom sap utilitzar-ho?, es pregunta ell per a continuació explicar-nos el breu cas d'un noi de segon de batxillerat. Aquest noi era brillant amb unes notes de notable a excel·lent, però va utilizar la seva intel·ligència de forma errònia. L'alumne es pensava que era un “crack” i que podia triunfar a la vida i guanyar diners sense acabar d'estudiar. Va deixar els estudis i liderava una pandilla amb altres coneguts no gaire intel·ligents. Va traficar amb drogues i va saber convèncer als seus colegues perquè treballessin per ell, però amb només 21 anys va entrar a la presó. Aquest és el cas de no saber utilitzar bé la intel·ligència que tenim.
Resumint, el missatge que ens vol transmetre Marina és el de no utilitzar malament la nostra intel·ligència sinó volem patir les conseqüències.

dimecres, 5 de març del 2014

VOLS CONÈIXER COM SÓN ELS GUEPARDS?

El guepard és un felí de grans dimensions: mesura entre 1,10 i 1,50 metres de longitud , més 50 o 88 centímetres de cua. Pesa entre 35 i 65 quilograms .
Posseeix el major cor en proporció a la seva mida de tots els felins , això li permet bombejar la sang amb més força per tot el seu cos, els seus pulmons i fosses nassals són més àmplies per absorbir més oxigen, tenen una cua llarga que poden arribar a la meitat de longitud del seu cos , la cua li dóna estavilitat quan corre .
Les seves urpes són diferents a les dels altres felins, aquesta característica millora la seva tracció.
Quan neix la cria no té taques.
Fa aproximadament 10.000 anys van estar a punt d'extingir-se, tenen una vista priviliegiada . Els animals més forts que ells els roben les peces de menjar, per això s’han acostumat ha caçar quan els depredadors majors dormen .
Solen caçar gaseles i impales, encara que també cacen cries d'altres mamífers , especialment  zebres .
A l’any i mig de vida les cries se separen de la seva mare i fan la seva vida i la mare es converteix en una solitària.

Si voleu saber més coses sobre aquest animal podeu anar al zoo de barcelona.  http://www.zoobarcelona.com/

AITOR DELGADO ELIAS 2n ESO B

divendres, 7 de febrer del 2014

ELS TAPS SOLIDARIS I LA MALALTIA DE DUCHHENNE


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8F9Zp-UKXd0hbNmZc8tc-MY7f6VPO-zAlpmlEKCwYsiCP3FWnuBKX0eBLuzdAz4IPmrGAMov13IwrdATvLeYjbK3PiDyZia5_oj394hFSWEmxw4T8y-jgozSyz6J_dvWUMdu7Gqsd4gU/s1600/DSCI0896.JPG
https://lh4.googleusercontent.com/-PFZ0wsdnNpI/T2or094eJsI/AAAAAAAABlo/JtaXtb7z0gs/s268/BANNERtaps.jpg 

Molts i moltes ens hem plantejat perquè gent cercana a nosaltres es dediquen a reciclar taps. És potser un negoci? o què hi ha a darrera? Escoles, instituts i associacions, es mobilitzen fent recollida de taps i ara veurem quin és l'objectiu de tot aquest moviment.

MARLENYS LOPEZ 2ESOB i l'Editorial
La recollida de taps de plàstic és una iniciativa solidària per recollir fonts pels malalts de Duchenne.

Però què és la malaltia de Duchenne?. Duchenne és una miopatia d'herència lligada en el sexe que es caracteritza per una ràpida progressió de degeneració muscular que porta a una pèrdua de la capacitat de caminar i més tard a la mort. Afecta amb un de cada 3.500 homes barons, i les dones no el pateixen en general.
La vida d'aquests malalts té moltes limitacions i mancances físiques, estrès i desesperació davant el que provoca la distròfia muscular. La innocència dels infants que no podran mai corre o caminar com la resta...


És un camí molt llarg el que recorren els malalts i els seus familiars, amb una despesa econòmica molt gran. Per això es van decidir a recollir taps de plàstic. La logística per emmagatzemar i el transport fins a la planta de reciclatge no és fàcil perquè es necessiten recursos (local, transport) i voluntaris. Hem de pensar que moltes d'aquestes famílies ocupen espais físics a casa i  han de demanar ajuda a Creu Roja o d'altres associacions per poder fer tots els tràmits fins a la venda dels taps.
L'objectiu: guanya diners, per comprar els materials que necessiten aquest nois/es per sobreviure. Són moltes coses al llarg de la seva vida i molt cares.
Per tant, els familiars necessiten la nostre ajuda, així que ja saps... a fer recollida solidària de taps. 
Assabentat on pots col·laborar!!

ESCOLA DE PARES I MARES 2014



L'objectiu general és facilitar informació i suport psicosocial i pedagògic que doti d'eines educatives útils a la família com a nucli encarregat de garantir el benestar dels infants i adolescents.
El programa proposa aquestes activitats:
Acte inaugural*
Imatge de l'Escola de Pares i MaresDivendres 21 de febrer ,a les 17h
Brenar i taula rodona sobre noves tendències educatives.
Lloc:Sota coberta d' El castell

0-3 ANYS

Alimentació saludable*
Dijous 6 de marc , a les 17 :30h
A càrrec de la diputació de Barcelona
Lloc Escola Bressol El Xic

Acompanyament en el joc
Dissabte 5 d'abril ,a les 17:30 h
Taller destinat a famílies amb el seus fills i filles
Lloc Escola Bressol El Xic .

La conquesta de l'autonomia*
Dimecres 7 de maig, a les 17:30h
Xerrada per a pares i mares.
Lloc: Escola Bressol El Cuc

3-12 ANYS

Sudansa: dansa en família
Dissabte 15 de març, a les 11h
Per a famílies amb els seus fills i filles.
Lloc: Escola Pau Casals

Noves directrius nutricionistes*
Dimecres 30 d'abril, a les 17:30h
Xerrada a càrrec del Dep. De nutrició de MESFRESC
Lloc: Escola Font de l'Orpina

dissabte, 19 d’octubre del 2013

QUÈ ÉS EL BULLYING?

ELI F.-ESTEL·LA M.-SAMARA N.2ESO

L'assetjament escolar, també conegut com bullying, és qualsevol forma de maltractament físic, psicològic o verbal produït entre escolars durant un temps determinat.
Normalment les noies i els nens en procès d'adolescència acostumen a ser les víctimes.
L'objectiu del bullying és fer sentir malament a la víctima escollida fins que aquesta se sent sola i perduda.
La víctima desenvolupa porrebuig, pèrduda de confiança i disminució de la nota escolar.